martes, 18 de diciembre de 2018

Citizen Kane

      En la película "Citizen Kane" de Oron Welles, se utilizaron determinados recursos que resultaron ser innovadores para la época. Comenzaremos por la iluminación:

      En esta película, la manera de iluminar las escenas es una imitación o influencia del cine alemán. El sistema de puestas de luces era diferente al de Europa, Welles utilizó el sistema triangular,  que generaba un contraste sobre los personajes a través de las luces y sombras. Esta técnica conseguía volumen y profundidad.

     El juego con las luces y sombras reflejaba cierto dramatismo en las escenas y el contraste lumínico aportaba el estado de los personajes. Por ejemplo: La luz con contrastes suaves nos mostraba la juventud y poder del señor Kane y la luz más decadente, nos enseñaba su parte mala.

   Para las escenas de planos contrapicados, utilizaron maquetas y para lograr la profundidad requerida para donar más dramatismo, sólo centraban los focos de luz en los primeros planos, dejando el fondo oscuro, dando una sensación de profundidad y portando cierto dramatismo.

    Los efectos especiales se lograron gracias al proceso de Schufftan, que también se ve en la película Nosferatu de Murnau. Este proceso se trata de combinar escenarios reales con escenarios en miniatura y lograba una visión óptica impresionante.

   También utilizó encuadres complejos que lograban deformar a los personajes y se alejaban de la perspectiva clásica, método utilizado por el cine alemán. De la misma manera, usaron telas en el fondo y iluminaban desde abajo para crear sombras extrañas, irreales.

   Las escenas en contrapicado hacían que los personajes se vieran más grandes o más pequeños que el público, rasgo que también aportaba dramatismo a la obra o nos acercaba a los mismos.

   Para las escenas largas (impropias de la época) usaron techos y los personajes alineados y finalmente, para el cambio de escena empleó los fundidos y encadenados.


   A continuación, pondré fotografías de determinadas escenas para mostrar lo explicado:


En esta imagen vemos el gran contraste de luz y sombras que convierten al personaje en sombra.



Aquí se ha iluminado las primeras escenas y se ha oscurecido el fondo a la izquierda para darle sentido de profundidad y aportación de cierto dramatismo a la escena.


La famosa escena con la bola de cristal, aquí el claro ejemplo del proceso Schufftan, la combinación de escenas reales con maquetas.


Las escenas largas y sensación de un espacio muy grande, gracias al techo, las tuberías y luces.


Finalmente, podemos ver a los personajes desde abajo, dándoles mayor importancia y alejándonos de ellos, con otra aportación de dramatismo, también.













       

           

lunes, 17 de diciembre de 2018

Modificar nuestra voz

        En este trabajo hemos de grabar nuestra voz y distorsionarla de diferentes maneras:

                                                         Imitar la voz de Darth Vader





Hacer la voz más aguda




                                     



Un karaoke de una canción



                                         


                                     


Hacer que se parezca a otra persona




                                         

                                     




                                                       


Doblaje


El vídeo del doblaje que he hecho se encuentra en el enlace debajo de la imagen.
Espero pase un buen rato.






domingo, 9 de diciembre de 2018

La Banda Sonora

                     He cogido una escena de Star Wars, a la cual le he añadido diferente tipo de 
                     música, que puede cambiar el sentido de la escena o bien transmitir 
                    diferentes sentimientos.

                       
                                                                  Original



Tranquilidad




Romántico




Épico




Tensión/ Miedo




Tristeza




Cómico






                                        

sábado, 9 de junio de 2018

Gif


Veu

En les pel·lícules de cinema podem distingir tres tipus de veus:
In: La veu del personatge que podem veure en escena.

Off: És la veu que s'escolta des dels afores, sense que es veja el personatge dins del plànol. Com a exemples podem posar a algú que està parlant darere de la porta, el crit d'algú pel carrer,...

Over: Aquesta veu són els pensaments d'algun personatge, aqueixos pensaments que solament podem escoltar nosaltres i ell mateix, ningú més.


In and Off

En aquest vídeo podem veure dos personatges: Un d'ells es troba dins de la casa i l'altre a les afores. En aquesta escena es pot apreciar tant com la veu In com la veu en Off.

La veu en In s'apreciarà quan estiguem veient el personatge que parla, mentres quan escoltem el personatge fora de la casa i el plànol està dins d'ella, escoltarem la veu en Off.





Over




Signes de Puntuació

En el cinema trobarem diverses maneres de tancar una escena, bé per a canviar a una altra o bé per a canviar de plànol. Ací mostraré alguns exemples.


Tall directe




Fosa en Negre




Fosa encadenada





Cortineta

Estarà el dilluns


Pantalla múltiple





Escombrat





Desenfocament





Angulació

Hi ha una gran varietat d'angles en el cinema, però nosaltres ens concentrarem en els següents. Part dels següents exemples no són originals de pel·lícules, però malgrat açò, espere us agraden.


Balanceig




Panoràmica




Tràveling

Els vídeos estaràn el dilluns



Càmera subjectiva





Zoom





Diferents Plans Del Cinema

En el cinema, igual que en el còmic, ens trobem diferents plànols, angles i signes de puntuació. També s'afegiria la veu, que pot ser: In, Off o Over.


Escala fílmica:


Gran Pla General











Pla General












Pla de Conjunt













Pla sencer












Pla americà











Pla Mitjà












Primer Pla











Primeríssim Primer Pla












Pla Detall



























domingo, 4 de febrero de 2018

El còmic

Darrere el segle XIX (1895) va aparèixer en un diari el primer còmic, denominat Yellow KidEn aquest còmic les textos y diàlegs s'integraven de forma natural en les imatges. Per exemple, el que deia el xiquet estava escrit en la seva dessuadora.







El primer tebeo va aparèixer a les Estats Units en 1933 i era una recopilació de les tires còmiques que apareixien als diaris.El còmic no era ni és sols una història, sinó que es va convertir una manera de la qual els artistes poden expressar el que pensen i senten. Ara el còmic no és únicament un còmic, hi ha de terror, d'amor, de ciència-ficció, còmiques,... per a tots els gustos.





         Les vinyetes: Dins de les vinyetes encontrem les imatges les quals narren la història que ens conten. En el còmics les vinyetes segueixen un ordre, d'esquerra a dreta i dalt a baix. Mentres què en el manga, que provè de la cultura japonesa, té una altra manera de llegir-se: de dreta a esquerra i dalt a baix. 

En els còmics ens poden narrar el que està passant en el moment, algun moment del passat, denominat flashback, en el futur flashforward o algun somni. Per a distingir els diferents tipus de temps, la vinyeta capta una forma diferent. 

Per exemple, quan viatgem pel temps, la vinyeta sols canviar de color, en la majoria dels casos, en blanc i negre. És una tècnica que hem portat dels japonesos. Quan una persona està somniant o imaginant alguna cosa, la vinyeta té forma de núvol.
















El còmic té diferents elements dels quals després parlarem més a fons:
-Llenguatge visual: és la imatge. Dins d'aquest tenim la vinyeta, l'enquadrament, els plànols, els angles, el format i color.

-Llenguatge verbal: és el text. Tenim la bafarada, la cartellera, el cartutx, l'onomatopeia i la lletra.

-Signes convencionals: La metàfora visual, les figures o línies cinètiques o signes de suport.


La vinyeta:

És la que emmarca les escenes e indica l'ordre de lectura; per tant, un conjunt de vinyetes representen una acció completa, una escena.






Hi ha diferents tipus de vinyetes, ara veurem les diferents formes que poden tindre:
-Individualment:


Cuadrada
Circular



Rectangular
Triangular




-La vinyeta tancada: és aquella que està limitada pels seus costats:


-La vinyeta oberta: No té límit i el dibuix pot eixir de la propia vinyeta, creant una sensació d'espai infinit:



-La vinyeta ortogonal: la que es limita a la pàgina:




-La vinyeta diagonal: en aquest tipus podem observar moltes formes de vinyetes. Aquesta tècnica és especialment utilitzada en els mangas:


-La vinyeta exterior: la que està separada de les altres:




-La vinyeta interior: s'utilitzen per a mostrar alun detall en el mateix moment de l'escena:






-La vinyeta decorativa:




-La vinyeta trencada: l'acció de traure el dibuix fóra de la vinyeta, apart de captar l'atenció del lector, també és per a crear una sensació estètica i de moviment:



-La vinyeta psicològica:











En el còmic hi ha Barafades o Bocadillos, on podem llegir els diàlegs i pensaments del personatges. Per cada expressió hi ha un tipus diferent de Barafada:







La cartellera és un espai insertit en la vinyeta on hi ha textos que narren el que està passant i així ajuden a avançar el relat:




La Onomatopeia és un text que representa una acció verbal que fa una persona o animal, o un soroll o so d'alguna cosa



Les metàfores visuals expressen idees o estats d'ànim o expressions d'una persona:

La bombeta expressa que la persona ha tingut una idea
El tronc expressa que la persona està dormint profundament



Els elements en el cap del personatge expressen que està enfadat
El Núvol ens trasmet que el personatge està trist



També podem trobar signes de suport que ajuden a identificar l'expressió del personatge:


Els signes interrogatius indiquen que el personatge està confús







En el còmic podem trobar diferents tipus de plans i angles de visió, depenent el que ha volgut transmetre l'autor  quina impressió vol donar al lector.

-Gran pla general: 





-Pla general:




-Pla conjunt:



-Pla sencer: Es veu la figura humana de cap a peus:



-Pla americà: La persona es veu dels genolls cap amunt:


Hi ha una llegenda que diu que aquest pla es diu pla americà ja que abans, en les pel·lícules americanes de coyboys es feien així.


-Pla mitjà o europeu: Agafa al personatge de la cintura cap arriba:
Es diu pla Europeu perquè abans en europa es feia així.


-Primer pla: Podem veure a poca distància el personatge:







-Pla detall: Ens volen mostrar un petit detall d'alguna acció d'un personatge:





Apart dels plans, també tenim els punts de vista o angles de visió, que a continuació demostraré els diferents tipus:


-Normal:



-Picat:



-Contrapicat:



-Zenital:



-Vista de cuc:



-Nadir:



-Angle aberrant:



-Punt de vista impossible: